El color de la por

Allò sinistre i la simbologia del blanc en ‘La narració d’Arthur Gordon Pym’ de Poe. Edgar Allan Poe va néixer només Edgar Poe, un 19 de gener del 1809, a Boston. Tenia dos anys quan el seu pare va abandonar la seva mare i es van traslladar a viure a Richmond (Virgínia), a casa d’uns parents. Poc després, la seva mare va morir i l’Edgar va quedar a càrrec de John i Frances Allan, de qui va heretar el cognom. Amb ells es va traslladar a Europa, l’any 1815. Va ser aquell el famós «any sense estiu», el mateix que, provocat pel volcà Tambora, va servir d’atiador de la novel·la Frankenstein. Travessar l’oceà Atlàntic amb un vaixell a vela enmig de tempestes i fred extrem per arribar a una Europa congelada, absolutament blanca, degué ser un autèntic malson per a un nen de sis anys. Qui sap si l’experiència no fou fins i tot traumàtica, en algú tan donat al trauma al llarg de tota la seva vida.

Poe encara trigaria vint-i-tres anys a publicar La narració d’Arthur Gordon Pym, però Jorge Luis Borges la definiria precisament així: un «malson de color blanc». Casualitat?